Estic atrapada en mi

Divendres 22 de Maig de 2009 va ser un dia d'aquells per recordar. Juntament amb dues amigues vam retrobar el sentiment de joventut que portem dins.

Eren dos quarts de vuit que arribaven a casa amb eufòria, neguit, entusiasme... Agafàvem el cotxe per dirigir-nos a l'auditori de Granollers. L'objectiu: concert de Gossos.
Al cotxe un greateast hits de cançons del grup (rera teu, pilar, corren, quan et sentis de marbre, tríada, tot és fosc, etc), per començar-nos a ambientar.

A les 21.00 surten a l'escenari i comença el gran repertori de cançons. Cançons noves, velles, dedicades, amb significat, amb sentiment... Al cap de dues hores (semblava que portessim 10 minuts i encara ens quedava corda per estona) de bona música els Gossos es despedien. Però no era un Adeu, sinó un arreveure (4 de Juliol a la Plaça Major de Vic).

De totes les cançons que van tocar no em quedo amb cap, em quedo amb totes. Però m'acomiado amb: SOLSTICI.

D'esquena a terra, mirant els punts de llum que es difuminen,
en la meva habitació, fa soroll la nevera, els cotxes fora reneguen
i una mutlitud de sons, s'apoderen de mi.
he tractat d'oblidar-me, del teu últim missatge, i que possiblement,
no et torni a veure mai, i no, no sé com puc sortir, ESTIC ATRAPAT EN MI,
i no tinc forces per mirar-te als ulls, necessito un llarg hivern,
per fondra'm en la neu, per dir en un llarg viatge, que em capturi un nou onatge,
lluny d'aquí, creuant, el mar dels desesperats, i què he perdut,
encara és al meu cap, em vaig deixar, vivint com un arreplegat, buscant el SOLSTICI.
Estic cardadíssim, i el meu veí no para de posar, una merda de cançó,
ser que és només l'inici, que sóc dalt d'un precipici, desfent els meus patrons,
reprogramant la situació, i no, no ser com puc sortir, ESTIC ATRAPAT EN MI,
i no tinc forces per mirar-te als ulls......