Fer-se gran...

No s'acosta el meu aniversari ni molt menys (de fet, si que s'acosta més a prop o més lluny s'acosta també el de l'altra any), però petites coses et fan adonar que et fas gran, o que potser simplement canvies.

Fa poc més d'un mes va nèixer la meva neboda (la Bruna), què dir d'ella? Un angelet, un somni fet realitat, un niu de felicitat, un pou de sorpreses, incertesa, felicitat, neguit, curiositat....

La última en nèixer de casa vaig ser jo (i no fa pas poc precisament) fa 22 d'anys, quasi 23. Sovint em recorden que era molt petita, el meu germà em canviava els bolquers, la meva germana no m'hi volia amb les seves amigues (li feia "nosa"), o que no se'n recorden de mi (quan vaig pesar, quan feia, quan vaig començar a fer els primers passos... és el que té ser la tercera després de molts anys d'haver vingut el primer).

A l'escola cada dia els menuts em fan adonar del moment en que viuen, viuen el present sense gaire preocupació pel futur (bé si, jugarem, anirem al pati, cantaràs aquella cançó dels pops...). Avui cosiem i un dels petits em deia fem com les iaies, però elles tenen la pell arrugada. i he pensat, jo em faig gran però no sóc vella, però per a ells si (la típica pregunta com es diu el teu home? o .... com es diu la teva filla?. Llavors surts al carrer i per sorpresa trobes una nena que havies tingut a la llar d'infants, quin curs fa? P-5, té 5 anys jo l'havia tingut amb dos anys. i la teva paral·lela et diu jo a tu et podria haver fet classe...

Doncs potser si que m'estic fent gran i aquesta menuda que fa P-5 d'aquí a uns anys serà la meva paral·lela. De moment, per si les mosques faré com ells, viure el present. Tenint present que per llei de vida, em faré gran.

M'han condemnat a fer-me gran,
dues llàgrimes no fan un fracassat,
si vols volar, salta primer el barranc,
jugant com nens tota l'estona,
vols vindre amb mi?

I amb un cop de sort no ens caldrà tornar....



Dins d'un volcà, no hi ha temps real,
imaginant caminarem damunt les ones,
el vent t'acaronarà,
ens escaparem quedem el més enllà,
HO ACONSEGUIRÀS....