Dies enrera vaig anar de disco mòbil (per molt extrany que sembli als pobles encara es fa i valen molt la pena). Feia mandra pujar fins allà però la ocasió va merèixer el trajecte (al cap i a la fi són 20 minuts).
Amant de les bones cançons estava disposada a acabar-hi de deixar la poca veu que em quedava cantant (si em deixaven, posant bones cançons). Sols entrar una bona cançó amb un bon missatge.... Llença't de Lax'n Busto.
Les notes sonaven. La gent es movia al compàs. Seguien el ritme. Uns amb més gràcia, d'altres amb menys. La multitud cantava. Una nova cançó. Més ballaruques. Converses. Trobades. Abraçades. Petons. Quietud. Hi havia mil situacions diferents que em cridaven l'atenció. Dues bones amigues ballant i cantant. Un bon amic bebent cervesa. Una nova melodia. Una altra. Una vella cançó. Records. Una nova cançó.
Tot d'una un remember... 4 o 5 cançons que em van fer recordar l'estiu dels meus... 17 anys? l'hivern dels... 15?
El DJ no deixava de sorprendre'm. Com més anava més disfrutava i més reia. De cop, una melodia desconeguda, aprofitarem per reposar una mica i apuntar el cul, sense deixar de perdre cap detall de la gent que m'envoltava. Després de 3 cançons asseguda (i un intent de beure un xupito per part de les dues acompanyants femenines) les 3 primeres notes de la seguent cançó em van fer aixecar de cop. Tants i tants records a la mateixa cançó (st.hipòlit, en dani, l'anna, el casament de la meva germana, les carpes de taradell, keeper... moments viscuts escoltant la cançó.
Dijous, vaig recordar moltes coses, vaig retrobar la cançó d'entre cd's vells i... vaig poder afegir un nou record a la cançó.
"Però cuando se aprende a llorar por algo, también se aprende, a defenderlo."
diumenge, 19 d’abril del 2009
dimarts, 7 d’abril del 2009
Tietaa
El 28 de Març de 2009 vaig ser tieta.
La meva germana gran juntament amb el seu marit han tingut una nena maquíssima, la Bruna. Va pesar 3.300 kg i uns 49 cm. Ahir, 10 dies després del part ja havia recuperat i augmentat el pes: 3.500 kg i augmentat la llargada 51 cm. Si continua aquest ritme aviat em passarà al davant.
Si ara ja babejo, no em vull arribar a imaginar el dia que em digui "tietaaaaa".
Un petò ben dolç per la "meva Bruna".
La meva germana gran juntament amb el seu marit han tingut una nena maquíssima, la Bruna. Va pesar 3.300 kg i uns 49 cm. Ahir, 10 dies després del part ja havia recuperat i augmentat el pes: 3.500 kg i augmentat la llargada 51 cm. Si continua aquest ritme aviat em passarà al davant.
Si ara ja babejo, no em vull arribar a imaginar el dia que em digui "tietaaaaa".
Un petò ben dolç per la "meva Bruna".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
