Tristesa, trist/a, tristor, tristot/a....
Aquell sentiment que ens acapara i que sembla que no ens vulgui deixar. Un sentiment inevitable per tota persona amb sentiments. Però un sentiment que per sort, penso, que no s'encomana.
Alegria, alegre/a, alegrat, alegradot/a... animat....
Aquell sentiment que, penso, s'encomana. Per sort quan uns estan tristos els altres estan alegres, si més no quan veus a algú trist intentes mostrar-te alegre i transmetre-li. Li busques al cantó positiu al seu problema per tal d'alleugir la tristor, intentes encomanar-li el que s'encomana i desenganxar-li aquell sentiment tan desagradable que en tant en tant ens vol capturar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ostres Mònica, no estic tan segura que la tristesa no s'encomani jo...
ResponEliminaPenso que tant un sentiment com l'altre, depenen de la voluntat que cadascú hi vulgui posar. A certes persones és més fàcil encomanar-los l'estat d'ànim, però a d'altres no tant...
Penso que no és tant el sentiment, com la pròpia persona!!!!
Però bé, intentarem seguir alegres! ;)
noiessssssss
ResponEliminaquè són aquests ànims?? va, la llapisseta crispeta ja baixarà aquest cap de setmana per distreure-us ;))
La xinxeta*
ai no
La llapisseta*
xD