Es pot treure la pols d'un blog¿?

Quan arriba el punt que fa tant de temps que no escrius al teu blog se'n pot dir que en treus la pols? O ja treus les teranyines i les aranyes de dret?

La qüestió és que la poca pols que se li tregui avui s'hi tornarà a afegir per falta de temps o per falta de ganes de dedicar-li un temps.

Després d'un estiu de viatges amunt i avall continua un curs amunt i avall, també "viatjant" però d'una altra maner... Anant a treballar, a on? A Masquefa. El trajecte sembla com un petit viatge. Qui no va d'excursió de cap de setmana i agafa el cotxe una horeta o dues per arribar-se algun lloc i, al vespre arriba i diu: "estic cansat i mira que tampoc hem fet gaire res d'especial". Doncs és el que em passa a mi cada dia. Em llevo relativament d'hora per posar-me a treballar relativament tard. Em passo una hora i quart a dintre el cotxe, si no és que algú se l'ha pinyat i me n'hi tiro un parel d'hores. Arribo a l'escola per començar una jornada laboral (representa que comença però jo ja porto un parell d'hores fora de casa). Finalment s'inicia el que és una jornada laboral relativament curta (de 9 a 5, parant mitja hora o tres quarts per dinar), de fet tampoc tinc dret a queixar-me, no? Sóc mestra, tinc dos mesos de vacances a l'estiu, plego a les 5, m'hi poso tard... bla, bla, bla....
Al cap de 10 hores (tot i tenir una jornada laboral relativament curta) tornem a iniciar el viatge cap a casa (amb una mica de sort intentem sortir una mica puntuals, per veure si amb una mica de sort no trobem cap carril tallat, obres, embús, accident, caravana... Finalment al cap d'una hora i quart/mitja/tres quarts (en algunes ocasions poden arribar a ser també dues hores) arribes al punt des d'on has sortit al matí (les 07.15) i resulta que són les 18.30. Per tant, el que venia a ser una jornada laboral relativament curta se t'ha convertit en una jornada laboral relativament feixuga, cansada, repetitiva... d'unes 11 hores i 15 minuts.

Llavors de tenir la sort de tenir dos mesos de vacances, fer de "9 a 13 i de 15 a 17" sense contar-hi es clar, les exclusives del migdia, arribar a casa i posar-te a preparar alguna cosa pels teus nens/es, anar a comprar alguna cosa que et falta per fer aquella activitat, retallar algun material (que l'endemà plastificaràs per tornar-lo a retallar), buscar aquella cançó o aquella activitat que t'aniria bé per internet, fer informes, etc. i és que encara tenim la barra de queixar-nos!

Perquè és clar, també tens una família, uns amics, una parella, encàrrecs per fer, que necessiten el seu temps. Tens dies, moments, estats d'ànim, somnis, il·lusions per realitzar com tothom.

Però dins el desacord i l'ho indignada que estic perquè m'ha tocat treballar lluny de casa sóc una persona afortunada, tinc feina, salut, família, amics/gues, menjar, roba, una casa amb sostre i calefacció, què més puc demanar¿?