Tristesa, trist/a, tristor, tristot/a....
Aquell sentiment que ens acapara i que sembla que no ens vulgui deixar. Un sentiment inevitable per tota persona amb sentiments. Però un sentiment que per sort, penso, que no s'encomana.
Alegria, alegre/a, alegrat, alegradot/a... animat....
Aquell sentiment que, penso, s'encomana. Per sort quan uns estan tristos els altres estan alegres, si més no quan veus a algú trist intentes mostrar-te alegre i transmetre-li. Li busques al cantó positiu al seu problema per tal d'alleugir la tristor, intentes encomanar-li el que s'encomana i desenganxar-li aquell sentiment tan desagradable que en tant en tant ens vol capturar.
divendres, 26 de juny del 2009
dilluns, 15 de juny del 2009
Retrobament
Ahir, enmig d'una conversa (no em demanis com hi vam anar a petar), parlàvem de "El canto del loco", un grup que vaig descobrir quan tenia 15 anys? El vaig descobrir amb la cançó "A contracorriente" i el vaig anar seguint uns quants CD's fins que en l'actualitat sols en conec alguna cançó de cada CD que treuen.
Al matí, un cop dins al cotxe i apunt d'anar a la feina m'he recordat de la conversa i m'he posat a remenar les meves capses de CD's... en busca d'un tresor perdut... un CD del Canto del Loco i n'he trobat un. He anat a la feina tot escoltant-lo, he tornat a casa igual i, quan tornava altra cop cap a la feina ha sonat aquella cançó que tant havia escoltat i que tant escoltaré aquests dies (o això és el que em sembla)...
Y si el miedo
Si sientes miedo, miedo a confiar, si no entregas nunca llegaràs,
tanto miedo se apoderarà, de tu cuerpo y te encerraràs,
Y si el miedo, me coge y me mata,
Y si el miedo, me arrastra hasta el sitio que no quiero estar,
Y si el miedo, me engancha, solo te pido que nunca me dejes de hablar,
Y si el miedo, me gana este pulso,
Y si el miedo, me invita a mi solo a jugar,
Y si el miedo, me pide mi cuerpo le doy la espalda y le digo, no quiero jugar, no quiero jugar, ya no quiero jugar, no quiero jugaaaaaaaaar!!
Si sientes miedo, miedo a ser real, a enfrentar-te a la realidad, mucho miedo és un mal final, de tu vida de tu liberta,
Y si el miedo me gana este pulso, y si el miedo...........
Al matí, un cop dins al cotxe i apunt d'anar a la feina m'he recordat de la conversa i m'he posat a remenar les meves capses de CD's... en busca d'un tresor perdut... un CD del Canto del Loco i n'he trobat un. He anat a la feina tot escoltant-lo, he tornat a casa igual i, quan tornava altra cop cap a la feina ha sonat aquella cançó que tant havia escoltat i que tant escoltaré aquests dies (o això és el que em sembla)...
Y si el miedo
Si sientes miedo, miedo a confiar, si no entregas nunca llegaràs,
tanto miedo se apoderarà, de tu cuerpo y te encerraràs,
Y si el miedo, me coge y me mata,
Y si el miedo, me arrastra hasta el sitio que no quiero estar,
Y si el miedo, me engancha, solo te pido que nunca me dejes de hablar,
Y si el miedo, me gana este pulso,
Y si el miedo, me invita a mi solo a jugar,
Y si el miedo, me pide mi cuerpo le doy la espalda y le digo, no quiero jugar, no quiero jugar, ya no quiero jugar, no quiero jugaaaaaaaaar!!
Si sientes miedo, miedo a ser real, a enfrentar-te a la realidad, mucho miedo és un mal final, de tu vida de tu liberta,
Y si el miedo me gana este pulso, y si el miedo...........
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
