dilluns, 23 de febrer del 2009

La llonganissa de Vic

Història

La llonganissa de Vic s'esmenta per primera vegada en un document del segle XIV que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic.

La seva fama es va estendre pertot arreu al final del segle XIX. Sa Majestat Alfons XII, Rei d’Espanya, quan visitava la ciutat complia escrupolosament amb tres preceptes: l’un era visitar al Sr. Bisbe, l’altre anar a la Catedral i l’altra visitar la fàbrica de les llonganisses. La fórmula per a aquesta elaboració es fa imitant la manera dels pagèsos de la Plana de Vic que des de temps remots picaven les millors carns de la matança del porc i un cop adobada la penjaven a assecar al rebost.

Procés d'elaboració
Actualment, es fabrica amb carn de les millors parts del porc, els pernils mancats de greixos, trinxats amb cansalada i condimentades només amb sal i pebre negre. Per a l'elaboració d'aquest producte només s'utilitzen carns magres seleccionades expressament per fer la llonganissa. Un cop capolada la carn, es pasta i se sotmet a maceració durant un període no inferior a 48 hores en una cambra frigorífica. Un cop finalitzada la maceració, es deixa reposar uns dies i s’emboteix en tripes naturals de diferents diàmetres.

Dins la gran varietat de tripes que hi ha, la cular és segurament la millor. Per tant, la llonganissa “culara”, aquella que està embotida amb la tripa cular, és la més recomanada.

La part més delicada del procés és l’assecatge, que és completament natural, com el sistema tradicional diu. És durant l’assecatge que l’embotit adquireix el trets distintius. La Plana té unes condicions ambientals i climàtiques que donen al producte final, la llonganissa de Vic, una aroma i un sabor característics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada