Munika

Es pot treure la pols d'un blog¿?

2010-02-15T11:43:00.002+01:00

Quan arriba el punt que fa tant de temps que no escrius al teu blog se'n pot dir que en treus la pols? O ja treus les teranyines i les aranyes de dret?

La qüestió és que la poca pols que se li tregui avui s'hi tornarà a afegir per falta de temps o per falta de ganes de dedicar-li un temps.

Després d'un estiu de viatges amunt i avall continua un curs amunt i avall, també "viatjant" però d'una altra maner... Anant a treballar, a on? A Masquefa. El trajecte sembla com un petit viatge. Qui no va d'excursió de cap de setmana i agafa el cotxe una horeta o dues per arribar-se algun lloc i, al vespre arriba i diu: "estic cansat i mira que tampoc hem fet gaire res d'especial". Doncs és el que em passa a mi cada dia. Em llevo relativament d'hora per posar-me a treballar relativament tard. Em passo una hora i quart a dintre el cotxe, si no és que algú se l'ha pinyat i me n'hi tiro un parel d'hores. Arribo a l'escola per començar una jornada laboral (representa que comença però jo ja porto un parell d'hores fora de casa). Finalment s'inicia el que és una jornada laboral relativament curta (de 9 a 5, parant mitja hora o tres quarts per dinar), de fet tampoc tinc dret a queixar-me, no? Sóc mestra, tinc dos mesos de vacances a l'estiu, plego a les 5, m'hi poso tard... bla, bla, bla....
Al cap de 10 hores (tot i tenir una jornada laboral relativament curta) tornem a iniciar el viatge cap a casa (amb una mica de sort intentem sortir una mica puntuals, per veure si amb una mica de sort no trobem cap carril tallat, obres, embús, accident, caravana... Finalment al cap d'una hora i quart/mitja/tres quarts (en algunes ocasions poden arribar a ser també dues hores) arribes al punt des d'on has sortit al matí (les 07.15) i resulta que són les 18.30. Per tant, el que venia a ser una jornada laboral relativament curta se t'ha convertit en una jornada laboral relativament feixuga, cansada, repetitiva... d'unes 11 hores i 15 minuts.

Llavors de tenir la sort de tenir dos mesos de vacances, fer de "9 a 13 i de 15 a 17" sense contar-hi es clar, les exclusives del migdia, arribar a casa i posar-te a preparar alguna cosa pels teus nens/es, anar a comprar alguna cosa que et falta per fer aquella activitat, retallar algun material (que l'endemà plastificaràs per tornar-lo a retallar), buscar aquella cançó o aquella activitat que t'aniria bé per internet, fer informes, etc. i és que encara tenim la barra de queixar-nos!

Perquè és clar, també tens una família, uns amics, una parella, encàrrecs per fer, que necessiten el seu temps. Tens dies, moments, estats d'ànim, somnis, il·lusions per realitzar com tothom.

Però dins el desacord i l'ho indignada que estic perquè m'ha tocat treballar lluny de casa sóc una persona afortunada, tinc feina, salut, família, amics/gues, menjar, roba, una casa amb sostre i calefacció, què més puc demanar¿?

R E M E M B E R

2009-07-04T19:37:00.002+02:00

R E M E M B E R, amb majúscules i amb totes les lletres, va ser el remember més extens, intens, variat, sonat, emocionant, animat, somrient, boig, romàntic... que vaig viure ahir.

Cançó rera cançó ens portava a noves cançons, noves troballes, noves històries, nous pensaments (llocs, persones, situacions, moments, etapes...)i al mateix temps un nou remember.

Podria intentar dir algunes de les cançons que van tornar a picar a la porta dels meus pensaments, que van despertar racons adormits de la meva memòria. Però no ho faré. Em quedo en el record i continuant pensant noves/velles cançons per afegir al remember.

Però em queda aquell turquesa de la mar, que em brindava la màgia dels teus ulls, era tret d'una donzella medieval, rere ell sempre hi ets tu....

Tristesa....

2009-06-26T20:05:00.002+02:00

Tristesa, trist/a, tristor, tristot/a....

Aquell sentiment que ens acapara i que sembla que no ens vulgui deixar. Un sentiment inevitable per tota persona amb sentiments. Però un sentiment que per sort, penso, que no s'encomana.

Alegria, alegre/a, alegrat, alegradot/a... animat....

Aquell sentiment que, penso, s'encomana. Per sort quan uns estan tristos els altres estan alegres, si més no quan veus a algú trist intentes mostrar-te alegre i transmetre-li. Li busques al cantó positiu al seu problema per tal d'alleugir la tristor, intentes encomanar-li el que s'encomana i desenganxar-li aquell sentiment tan desagradable que en tant en tant ens vol capturar.

Retrobament

2009-06-15T19:56:00.002+02:00

Ahir, enmig d'una conversa (no em demanis com hi vam anar a petar), parlàvem de "El canto del loco", un grup que vaig descobrir quan tenia 15 anys? El vaig descobrir amb la cançó "A contracorriente" i el vaig anar seguint uns quants CD's fins que en l'actualitat sols en conec alguna cançó de cada CD que treuen.

Al matí, un cop dins al cotxe i apunt d'anar a la feina m'he recordat de la conversa i m'he posat a remenar les meves capses de CD's... en busca d'un tresor perdut... un CD del Canto del Loco i n'he trobat un. He anat a la feina tot escoltant-lo, he tornat a casa igual i, quan tornava altra cop cap a la feina ha sonat aquella cançó que tant havia escoltat i que tant escoltaré aquests dies (o això és el que em sembla)...

Y si el miedo

Si sientes miedo, miedo a confiar, si no entregas nunca llegaràs,
tanto miedo se apoderarà, de tu cuerpo y te encerraràs,
Y si el miedo, me coge y me mata,
Y si el miedo, me arrastra hasta el sitio que no quiero estar,
Y si el miedo, me engancha, solo te pido que nunca me dejes de hablar,
Y si el miedo, me gana este pulso,
Y si el miedo, me invita a mi solo a jugar,
Y si el miedo, me pide mi cuerpo le doy la espalda y le digo, no quiero jugar, no quiero jugar, ya no quiero jugar, no quiero jugaaaaaaaaar!!

Si sientes miedo, miedo a ser real, a enfrentar-te a la realidad, mucho miedo és un mal final, de tu vida de tu liberta,

Y si el miedo me gana este pulso, y si el miedo...........

Estic atrapada en mi

2009-05-24T20:53:00.003+02:00

Divendres 22 de Maig de 2009 va ser un dia d'aquells per recordar. Juntament amb dues amigues vam retrobar el sentiment de joventut que portem dins.

Eren dos quarts de vuit que arribaven a casa amb eufòria, neguit, entusiasme... Agafàvem el cotxe per dirigir-nos a l'auditori de Granollers. L'objectiu: concert de Gossos.
Al cotxe un greateast hits de cançons del grup (rera teu, pilar, corren, quan et sentis de marbre, tríada, tot és fosc, etc), per començar-nos a ambientar.

A les 21.00 surten a l'escenari i comença el gran repertori de cançons. Cançons noves, velles, dedicades, amb significat, amb sentiment... Al cap de dues hores (semblava que portessim 10 minuts i encara ens quedava corda per estona) de bona música els Gossos es despedien. Però no era un Adeu, sinó un arreveure (4 de Juliol a la Plaça Major de Vic).

De totes les cançons que van tocar no em quedo amb cap, em quedo amb totes. Però m'acomiado amb: SOLSTICI.

D'esquena a terra, mirant els punts de llum que es difuminen,
en la meva habitació, fa soroll la nevera, els cotxes fora reneguen
i una mutlitud de sons, s'apoderen de mi.
he tractat d'oblidar-me, del teu últim missatge, i que possiblement,
no et torni a veure mai, i no, no sé com puc sortir, ESTIC ATRAPAT EN MI,
i no tinc forces per mirar-te als ulls, necessito un llarg hivern,
per fondra'm en la neu, per dir en un llarg viatge, que em capturi un nou onatge,
lluny d'aquí, creuant, el mar dels desesperats, i què he perdut,
encara és al meu cap, em vaig deixar, vivint com un arreplegat, buscant el SOLSTICI.
Estic cardadíssim, i el meu veí no para de posar, una merda de cançó,
ser que és només l'inici, que sóc dalt d'un precipici, desfent els meus patrons,
reprogramant la situació, i no, no ser com puc sortir, ESTIC ATRAPAT EN MI,
i no tinc forces per mirar-te als ulls......

Fer-se gran...

2009-05-14T20:19:00.003+02:00

No s'acosta el meu aniversari ni molt menys (de fet, si que s'acosta més a prop o més lluny s'acosta també el de l'altra any), però petites coses et fan adonar que et fas gran, o que potser simplement canvies.

Fa poc més d'un mes va nèixer la meva neboda (la Bruna), què dir d'ella? Un angelet, un somni fet realitat, un niu de felicitat, un pou de sorpreses, incertesa, felicitat, neguit, curiositat....

La última en nèixer de casa vaig ser jo (i no fa pas poc precisament) fa 22 d'anys, quasi 23. Sovint em recorden que era molt petita, el meu germà em canviava els bolquers, la meva germana no m'hi volia amb les seves amigues (li feia "nosa"), o que no se'n recorden de mi (quan vaig pesar, quan feia, quan vaig començar a fer els primers passos... és el que té ser la tercera després de molts anys d'haver vingut el primer).

A l'escola cada dia els menuts em fan adonar del moment en que viuen, viuen el present sense gaire preocupació pel futur (bé si, jugarem, anirem al pati, cantaràs aquella cançó dels pops...). Avui cosiem i un dels petits em deia fem com les iaies, però elles tenen la pell arrugada. i he pensat, jo em faig gran però no sóc vella, però per a ells si (la típica pregunta com es diu el teu home? o .... com es diu la teva filla?. Llavors surts al carrer i per sorpresa trobes una nena que havies tingut a la llar d'infants, quin curs fa? P-5, té 5 anys jo l'havia tingut amb dos anys. i la teva paral·lela et diu jo a tu et podria haver fet classe...

Doncs potser si que m'estic fent gran i aquesta menuda que fa P-5 d'aquí a uns anys serà la meva paral·lela. De moment, per si les mosques faré com ells, viure el present. Tenint present que per llei de vida, em faré gran.

M'han condemnat a fer-me gran,
dues llàgrimes no fan un fracassat,
si vols volar, salta primer el barranc,
jugant com nens tota l'estona,
vols vindre amb mi?

I amb un cop de sort no ens caldrà tornar....

Dins d'un volcà, no hi ha temps real,
imaginant caminarem damunt les ones,
el vent t'acaronarà,
ens escaparem quedem el més enllà,
HO ACONSEGUIRÀS....

Mallorca

2009-05-03T19:22:00.003+02:00

Sovint et crees una imatge o un criteri d'un lloc/objecte/ persona sense haver-ho estat/vist/conegut....

Les "males" llengües o el boca a boca et pot portar, coses bones i coses no tant bones. Advertències, suggerències, recomanacions, indicacions... Et poden agradar o no, te les pots posar al cabàs o deixar-les estar.

Aquest cap de setmana he tret un munt de males paraules, advertències i males recomenacions de Mallorca. Diverses persones me n'havien parlat malament, "està molt massificat, és brut, no és gaire maco, és agoviant...". Per contra d'altres me n'havien parlat molt bé. La solució va ser anar-hi i posar-me al meu cabàs les meves opinions i no les dels demés.

A vegades coneixes objectes/persones/llocs en un mal moment/estat/mal estat d'ànim i és per això que sempre ens mereixem una segona oportunitat. Jo he tingut la sort de visitar Mallorca en "temporada baixa". Segurament si hi hagués anat a l'Agost no me n'hagués emportat tant bon gust de boca.

Però el que estic segura és que... hi tornaré (en temporada baixa).

Ses aigues de ses illes, ses aigues blanques....

Cançons que porten records...

2009-04-19T21:14:00.003+02:00

Dies enrera vaig anar de disco mòbil (per molt extrany que sembli als pobles encara es fa i valen molt la pena). Feia mandra pujar fins allà però la ocasió va merèixer el trajecte (al cap i a la fi són 20 minuts).

Amant de les bones cançons estava disposada a acabar-hi de deixar la poca veu que em quedava cantant (si em deixaven, posant bones cançons). Sols entrar una bona cançó amb un bon missatge.... Llença't de Lax'n Busto.

Les notes sonaven. La gent es movia al compàs. Seguien el ritme. Uns amb més gràcia, d'altres amb menys. La multitud cantava. Una nova cançó. Més ballaruques. Converses. Trobades. Abraçades. Petons. Quietud. Hi havia mil situacions diferents que em cridaven l'atenció. Dues bones amigues ballant i cantant. Un bon amic bebent cervesa. Una nova melodia. Una altra. Una vella cançó. Records. Una nova cançó.

Tot d'una un remember... 4 o 5 cançons que em van fer recordar l'estiu dels meus... 17 anys? l'hivern dels... 15?

El DJ no deixava de sorprendre'm. Com més anava més disfrutava i més reia. De cop, una melodia desconeguda, aprofitarem per reposar una mica i apuntar el cul, sense deixar de perdre cap detall de la gent que m'envoltava. Després de 3 cançons asseguda (i un intent de beure un xupito per part de les dues acompanyants femenines) les 3 primeres notes de la seguent cançó em van fer aixecar de cop. Tants i tants records a la mateixa cançó (st.hipòlit, en dani, l'anna, el casament de la meva germana, les carpes de taradell, keeper... moments viscuts escoltant la cançó.

Dijous, vaig recordar moltes coses, vaig retrobar la cançó d'entre cd's vells i... vaig poder afegir un nou record a la cançó.

"Però cuando se aprende a llorar por algo, también se aprende, a defenderlo."

Tietaa

2009-04-07T23:30:00.003+02:00

El 28 de Març de 2009 vaig ser tieta.

La meva germana gran juntament amb el seu marit han tingut una nena maquíssima, la Bruna. Va pesar 3.300 kg i uns 49 cm. Ahir, 10 dies després del part ja havia recuperat i augmentat el pes: 3.500 kg i augmentat la llargada 51 cm. Si continua aquest ritme aviat em passarà al davant.

Si ara ja babejo, no em vull arribar a imaginar el dia que em digui "tietaaaaa".

Un petò ben dolç per la "meva Bruna".

2009-03-16T19:18:00.000+01:00

Album Vall de Núria'>picasa web de la vall de núria

Vall de Núria, prova amb el picasa

2009-03-11T19:53:00.000+01:00

Dreams..

2009-03-10T22:36:00.002+01:00

Fa uns dies parlava de cançons que parlen de somnis i parlava de somnis amb altres persones.
Les últimes nits he estat jo la que he somiat i al somniar he recordat una altra cançó que en parla, sens dubte: BONÍSSIMA.

Dreams - The Cranberries

Vol perdut....

2009-03-02T21:48:00.003+01:00

Un vol perdut sense haver-ne comprat cap bitllet¿?¿?

De tant mirar, remenar, buscar i somiar ja m'hi trobava, un cap de setmana Milan (i ben barat, fet que caracteritza la majoria de viatges que realitzo).

De tant escriure, trucar i demanar qui volia venir el temps passava. i com que el temps és expert en canviar de ritmes (tot plegat no passa, com et pot passar volant i no el veus), ha passat el temps i els bitllets han encarit, per tant.... VOL PERDUT!

Més somnis.... "Pensa en els dies"

2009-02-28T14:10:00.004+01:00

Pensa en els dies que anaves amb mi, jo deia que no tu vas escollir,
i ara estàs sola, vas ser tu qui va dir prou, i ara estàs sola, no tens ningú.
Recorda les nits que no varem dormir,
i uns ideals que no varem seguir,
i ara recordes, i ara recordes, aquelles nits, aquelles nits, i no pots dormiiiir.

Cartes obertes a sobre el teu llit,
i un paper en blanc que no saps què vol dir,
i ara recordes, i ara recordes, aquelles niiits, aquelles niiits, i no pots dormiiir.

SOMIES DESPERTA, MIRANT EL FUTUR, però tot a les fosques, esperant la llum,
SOMIES DESPERTA, MIRANT EL FUTUR, però tot a les fosques, esperant la llum.

Pensa en els dies en que anaves amb mi,
jo deia que no tu vas escollir,
i ara estàs sola, vas ser tu qui va dir prou!
i ara estàs sola, no tens ningú!

SOMIES DESPERTA, MIRANT EL FUTUR, però tot a les fosques, esperant la LLUM,
SOMIES DESPERTA, MIRANT EL FUTUR, però tot a les fosques, esperant la llum....

GOSSOS

Junts

2009-02-26T22:00:00.003+01:00

Somies desperta, tanques els ulls però és tot igual
Pels núvols t'allunyes, no saps on el cor et durà

Et busco, no et trobo
Et crido i no em pots escoltar
Pels dies t'enyoro
Caliu que no es pot apagar
Cels de paper cremat
Secrets que avui fan mal
T'estimo, i et seguiré esperant
No sé si m'enfonso o es que tot se'n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt

Tot passa, tot queda, paraules que no moriran
La vida apreta
Però no ens deixarem ofegar
Avui pot ser molt cert
ja no puc perdre mes
T'estimo i t'aniré a trobar
No sé si m'enfonso o es que tot se'n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt

Cels de paper cremat
Secrets que fan tan mal
Avui tot sembla cert
Ja no puc res

No sé si m'enfonso o es que tot se'n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt

No sé si m'enfonso o es que tot se'n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt

2009-02-24T20:44:00.002+01:00

Fito&Fitipaldis - Las nubes de tu pelo

No hay mejor lugar que entre las nubes de tu pelo,
para revolver las drogas con los versos,
lo mejor del sol... el brillo de la luna,
que es tu corazon.
En medio del mar, te sientes como en un desierto,
primavera ven y cúrame el invierno.
Loco trovador, es tu canción desnuda,
solo corazón.

Hoy me quedo en casa, lo de afuera no me interesa,
ya saldré a dar una vuelta otro dia que no llueva,
¿Cuantas flores para un ramo?
¿Cuantos versos para un poema?

La llonganissa de Vic

2009-02-23T19:49:00.000+01:00

Història

La llonganissa de Vic s'esmenta per primera vegada en un document del segle XIV que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic.

La seva fama es va estendre pertot arreu al final del segle XIX. Sa Majestat Alfons XII, Rei d’Espanya, quan visitava la ciutat complia escrupolosament amb tres preceptes: l’un era visitar al Sr. Bisbe, l’altre anar a la Catedral i l’altra visitar la fàbrica de les llonganisses. La fórmula per a aquesta elaboració es fa imitant la manera dels pagèsos de la Plana de Vic que des de temps remots picaven les millors carns de la matança del porc i un cop adobada la penjaven a assecar al rebost.

Procés d'elaboració
Actualment, es fabrica amb carn de les millors parts del porc, els pernils mancats de greixos, trinxats amb cansalada i condimentades només amb sal i pebre negre. Per a l'elaboració d'aquest producte només s'utilitzen carns magres seleccionades expressament per fer la llonganissa. Un cop capolada la carn, es pasta i se sotmet a maceració durant un període no inferior a 48 hores en una cambra frigorífica. Un cop finalitzada la maceració, es deixa reposar uns dies i s’emboteix en tripes naturals de diferents diàmetres.

Dins la gran varietat de tripes que hi ha, la cular és segurament la millor. Per tant, la llonganissa “culara”, aquella que està embotida amb la tripa cular, és la més recomanada.

La part més delicada del procés és l’assecatge, que és completament natural, com el sistema tradicional diu. És durant l’assecatge que l’embotit adquireix el trets distintius. La Plana té unes condicions ambientals i climàtiques que donen al producte final, la llonganissa de Vic, una aroma i un sabor característics.

CEIP Quatre Vents de Manlleu

2009-02-23T19:33:00.000+01:00

http://blocs.xtec.cat/ceipquatreventsp4/

La pàgina web de la meva escola: CEIP Quatre Vents de Manlleu.

Vall de Núria

2009-02-23T19:17:00.000+01:00

La vall de Núria, tres aventurades a la setmana santa del 2007.

Curs d'internet

2009-02-23T19:01:00.000+01:00

Avui, 23 de febrer de 2009 he creat un blog.